Alcaldessa a qualsevol preu

Manuel Valls, l'artífex de l'operació que manté Colau a l'alcaldia de Barcelona
Manuel Valls, l'artífex de l'operació que manté Colau a l'alcaldia de Barcelona | Marc Puig

L’operació orquestrada per les elits econòmiques del país per impedir que Barcelona sigui governada per un alcalde independentista s’ha consumat. Per primera vegada, la capital del país no serà governada pel guanyador de les eleccions municipals. I si aquesta operació ha estat possible ha estat gràcies a la col·laboració de Barcelona en Comú, que, sorprenentment per a moltes persones, ha preferit prioritzar mantenir l’alcaldia de Barcelona per davant de qualsevol altra consideració.

Després de les eleccions del 26 de maig i la històrica victòria d’Esquerra Republicana, Ada Colau va felicitar públicament Ernest Maragall, donant per fet que seria el nou alcalde, tal i com ho havien decidit els barcelonins i barcelonines a les urnes. Però dies després arribava el regal enverinat de Manuel Valls, oferint a Barcelona en Comú els seus vots a la investidura per tal d’apartar els independentistes de l’Ajuntament. I aquest moviment, dirigit per les elits econòmiques (amb Blackstone, un dels fons voltors més importants del món, al capdavant) que han finançat la campanya del candidat de Ciudadanos, ho va canviar tot. A partir d’aquí, tot un seguit de gesticulacions, estratègies tramposes i excuses de tot tipus per intentar justificar allò que és injustificable: que l’alcaldessa que havia arribat per defensar els drets de les persones més desafavorides acabi mantenint el càrrec únicament perquè així ho han decidit les elits que pretesament havia vingut a combatre. Així li va subratllar Manuel Valls a la mateixa sessió d’investidura.

Però per molt que s’entesti Colau i el seu equip en defensar que els vots de Valls no tenen cap contrapartida, de ben segur que acabarà comprovant que cap de les ofertes que fan els grans poders fàctics mai no són gratuïtes. D’entrada, el preu que pagarà Barcelona serà la renúncia al govern progressista i republicà, defensor dels drets i les llibertats que semblava haver sorgit de les urnes ara no fa ni un mes. En segon lloc, i per més que ho vulguin vendre a l’inrevés des de Barcelona en Comú, aquest govern de la mà del PSC del 155, amb el suport de Valls a la investidura, reforça i consolida la política de blocs a Catalunya. I per últim, el pacte de les elits afegirà encara molta més complexitat a la legislatura que tot just arrenca.

El més greu, però, és que la decisió de BeC d’arrabassar l’alcaldia de Barcelona a ERC, amb el suport de les forces que encarnen la repressió exercida sobre els drets civils i polítics a Catalunya, dinamita gran part dels ponts existents entre dues forces polítiques que estaven cridades a col·laborar, més d’hora que tard, en la consolidació de noves majories al país, i costarà molt tornar a recuperar la confiança mútua. La decisió que han pres els comuns a Barcelona és completament legal, fins i tot hi ha qui pensarà que és plenament legítima, però a partir d’ara cap lliçó moral, si us plau. Perquè quan han hagut de triar entre un projecte de ciutat liderat per forces polítiques progressistes i republicanes, amb un govern al 50%, o aferrar-se a la cadira amb pactes antinatura, han optat per la segona opció, reproduint les pitjors pràctiques de la vella política.

Ada Colau repetirà com a alcaldessa de Barcelona, sí. Però havent renunciat a un govern de progrés, valent i republicà, i havent relegat a l’oposició la força més votada, el seu marge de maniobra serà més estret que mai. La governabilitat de Barcelona queda en mans del candidat de Ciudadanos, Manuel Valls. Com es podrà enfrontar BeC als oligopolis sense tenir majoria i havent estat col·locada al poder per les elits, amb qui s’ha avingut a fer possible aquesta operació matussera i contraproduent? El que ha succeït a Barcelona és una molt mala notícia per a les esquerres, per al republicanisme i per al país. Hi haurà un abans i un després, i res no tornarà a ser igual. Qui en surt guanyant són les elits econòmiques, defensores de l’ordre social actual i de la unitat d’Espanya per damunt de tot. El preu a pagar perquè Colau continuï mantenint l’alcaldia serà massa elevat, i no només per a ella. La factura la pagarem entre totes i tots.