Acumulem forces, fem República

Acumulem forces, fem República
Acumulem forces, fem República

Quan aquella trista i freda nit de tardor del 28 de novembre de l'any 2010 l'independentisme passava de tenir 21 diputats al Parlament de Catalunya a tenir-ne només 14, ningú es podia imaginar que avui seríem on som. I és que des de llavors han passat moltes coses i de ben importants. En aquests vuit anys hem vist com CiU, una coalició que semblava granítica, es desmembrava, amb el gir de CDC (que buscaria refundar-se en diverses ocasions, primer buscant el camuflatge d'un paraigües més gran com Junts pel Sí, després rebatejant-se com a PdeCat, i finalment donant lloc a una suposada bicefàlia, amb JxCat) cap a l'independentisme. Pitjor li va anar als seus antics socis de coalició (UDC), encapçalats per Josep Antoni Duran i Lleida, que han desaparegut de l'escenari polític. També hem vist la irrupció de l'esquerra anticapitalista, amb més o menys força segons els comicis, a les institucions catalanes. En paral·lel a aquests moviments al si de l'espai polític sobiranista, vam assistir a l'auge d'un moviment independentista cívic, que organitzat des d'entitats transversals com l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, era capaç de treure al carrer, una vegada i una altra, al voltant de 2 milions de persones. I pel que fa a l'àmbit institucional, els últims anys hem tingut, per primera vegada, un Parlament i un Govern independentistes. I els continuem tenint malgrat la repressió, malgrat les amenaces i malgrat la manca de respecte que l'Estat espanyol està demostrant cap a la voluntat democràtica de la ciutadania catalana. I la màxima expressió d'aquest avenç independentista arriba l'1 d'octubre del 2017, quan centenars de milers de persones defensen les urnes del referèndum d'autodeterminació, posant en risc en molts casos la seva integritat física, davant de la brutalitat policial exercida pels cossos de seguretat de l'Estat espanyol. 

Sense dubte, hem de posar en valor, amb orgull, la feina feta durant aquests anys. Però malgrat haver arribat més lluny que mai, els esdeveniments dels darrers mesos, amb un Estat espanyol que ha reaccionat abocant-se a una deriva autoritària i una retallada de drets i llibertats inimaginable temps enrere, han posat de manifest que per arribar a consolidar la República catalana encara queda molt camí per fer. En aquest nou escenari que s'obre cal iniciar una nova fase d'acumulació de forces, perquè només si som capaços de persistir i de sumar cada cop més persones al projecte republicà podrem afrontar nous embats amb l'Estat que ens permetin guanyar el nou país que volem construir, amb tothom i per a tothom. I per poder seguir sumant i ampliant el suport social, és imprescindible un canvi de perspectiva. Cal adoptar una mirada llarga i fugir del regat curt, de les “jugades mestres” i del “tenim pressa”. D'un independentisme que sovint allunya més que atrau i que ens porta inevitablement a la derrota, perquè ens encotilla, ens fa més petits i ens retorna allà on vol l'Estat espanyol. A desplaçar-nos de la centralitat, a tornar ser una minoria sorollosa, de gent molt convençuda, però incapaç d'ampliar el perímetre. Probablement, l'exemple més clar del perill de caure en aquest parany sigui el rumb que sembla haver agafat l'ANC, una entitat que havia nascut per ser transversal, però que darrerament sembla decidida a dirigir-se únicament a les persones més convençudes, en lloc d'intentar sumar nous espais. 


Noves oportunitats

La posada en marxa del nou Govern de la Generalitat suposa una nova oportunitat en aquest objectiu d'acumular forces. Aquesta ha de ser la legislatura en què es recuperin les nombroses lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya que van ser recorregudes pel PP al Tribunal Constitucional i que van quedar suspeses. La Llei de pobresa energètica, la Llei d'igualtat efectiva entre dones i homes, la Llei contra el fracking, o els impostos sobre els dipòsits bancaris, en serien alguns exemples. Un cop tombat el govern de Rajoy, arrossegat per la sentència de la Gürtel, és el moment de fer passar a Pedro Sánchez la prova del cotó. Veurem si el nou president espanyol demostra una sensibilitat diferent de la del seu predecessor a l'hora d'entomar aquestes lleis, que tenen l'objectiu de defensar els drets socials, econòmics i mediambientals de la ciutadania davant dels interessos dels grans oligopolis. Perquè es tracta d'això. Mentre al carrer continuen les mobilitzacions, des de les institucions cal governar i legislar fent lleis republicanes, al servei del bé comú, dotant la República de contingut. Perquè si no ho fem, la convertim en un eslògan buit i sense sentit. Sigui quina sigui la resposta de Madrid, el que hem de fer i el que hem de saber explicar és que el govern de Catalunya treballa des dels valors republicans per millorar les condicions de vida de totes les persones, vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin, i per defensar els seus drets i llibertats davant d'aquells que les volen suprimir. I tot això ho hem de fer sense deixar de banda, evidentment, la lluita per l'alliberament de les persones preses polítiques i el retorn de les exiliades. Un altre camp de batalla on es pot ampliar espai, conformant un front democràtic en la lluita per la defensa dels drets i les llibertats. Perquè aquesta lluita transcendeix l'àmbit de l'independentisme. És un espai de lluita compartida per totes aquelles persones que defensen els valors democràtics, que creuen en una societat que no hauria de permetre la persecució ideològica i la repressió contra polítics, cantants, titellaires o pallassos.

Comença una nova etapa, i de res servirà negar l'evidència. L'escenari ha canviat i cal adaptar l'estratègia per assolir l'objectiu de construir una República més justa i prospera, fonamentada en els valors republicans, en la llibertat, la igualtat d'oportunitats, la fraternitat i la democràcia. I això no és cap rendició, com alguns ens han volgut fer creure (aquests finalment han hagut d'abandonar el discurs de les solucions màgiques). És intentar trobar la via que ens posi en millor disposició de guanyar la República. Ara ja sabem fins on està disposat a arribar l'Estat espanyol per impedir-ho. Sabem que costarà molt, segurament més del que ens podíem haver imaginat, però només persistint, al carrer i a les institucions, i trobant les fórmules per sumar i no per restar, guanyarem. Aquest és el millor regal que podem fer a les persones que malauradament són privades de llibertat injustament a hores d'ara: treballar per la victòria. I en aquest sentit, a l'horitzó apareixen les eleccions municipals del 2019 com a primer escenari on poder demostrar que seguim tossudament alçats. Posem-nos les piles i treballem per tenyir de groc republicà el major nombre de municipis del país. Perquè com em deia sempre un amic a qui espero poder tornar a abraçar ben aviat, “som fruit de moltes derrotes, però també som la llavor de totes les victòries”.