2017, l’any de la República

El 2017 ha de ser l'any de la República catalana
El 2017 ha de ser l'any de la República catalana
Per molt que des d’alguns sectors es vulgui menystenir i ridiculitzar constantment el procés d’independència, per molt que facin servir la metàfora de la ‘roda del hàmster’, per molt que es pretengui fer creure que la mobilització social es desinfla i l’anhel pel nou país ha quedat enrere, la realitat és molt tossuda. I aquesta realitat ens diu que els darrers anys hem anat avançant i superant pantalles, fins arribar a aquest 2017 decisiu, amb un conflicte obert entre les institucions democràtiques catalanes i les estructures de poder de l’Estat espanyol, i amb l’horitzó d’un referèndum que ha de desencallar la situació i permetre’ns fer el pas definitiu cap a la República, si una majoria de catalans i catalanes així ho determina a les urnes. ¿Qui ho havia de dir fa només 5 anys, quan l’independentisme comptava al Parlament de Catalunya només amb 14 representants de 135?.

Però per poder arribar a aquest referèndum manquen encara dues passes imprescindibles. En primer lloc, evitar l’autogol decisiu que suposaria tombar els pressupostos de la Generalitat. No ho negarem, aquests no són els pressupostos que mereix la ciutadania del nostre país. Però és que aquests no els podrem tenir fins que no puguem gestionar els recursos que generem, fins que no siguem sobirans. Parlant clar, quan esdevinguem un estat independent. I si bé és cert que no són els pressupostos que mereixem, estic convençut que són els millors pressupostos possibles, amb una marcat caràcter social. Només cal veure la gran tasca que estan duent a terme els consellers proposats per Esquerra Republicana –l’esforç  per revertir les privatitzacions en matèria de Salut que encapçala el conseller Toni Comín o la lluita de la consellera Dolors Bassa per combatre la pobresa energètica, enfrontant-se a les energètiques–  per entendre que la vocació social d’aquest Govern està totalment fora de dubte. Sembla de justícia, doncs, confiar en la feina del vicepresident Oriol Junqueras –i sembla que la ciutadania catalana hi confia, donat que continua sent el líder polític millor valorat a Catalunya–. El segon pas serà l’aprovació de la Llei de transitorietat jurídica, que ens ha de dotar del marc jurídic per poder celebrar el referèndum d’independència amb totes les garanties. Aquest punt sembla molt més encarat i la llei no hauria de tenir problemes per superar el tràmit parlamentari.

Aquest seria, doncs, el calendari per a aquest 2017: Pressupostos, ‘Llei de desconnexió’ i referèndum. Un calendari que es podria accelerar en funció de la reacció de l’Estat espanyol, que sembla decidit a judicialitzar el conflicte polític. Amb els processos oberts contra els representants que van possibilitar el 9N i contra la presidenta del Parlament de Catalunya per permetre el debat sobre la independència, res sembla indicar que l’actitud de l’Estat hagi de variar, per moltes operacions de maquillatge reivindicant un ‘diàleg’ inexistent que vulguin vendre de cara a l’opinió pública. En aquestes circumstàncies, la defensa de les institucions catalanes i dels valors democràtics per part de tothom –partits polítics, món empresarial, sindicats, teixit associatiu, etc– serà més important i necessària que mai. Quan s’impugnen les urnes, quan es qüestiona el debat polític en un Parlament escollit democràticament, quan es persegueixen càrrecs electes per la seva ideologia, estan en joc la llibertat i la democràcia. I davant d’aquesta situació ningú pot restar impassible.

I aquest 2017 serà l’any definitiu per eixamplar al màxim la base social independentista per afrontar el referèndum amb les millors perspectives. En aquest sentit, les darreres setmanes han arribat dues bones notícies. En primer lloc, la incorporació dels ‘comuns’, representats per Ada Colau, a la cimera pel referèndum. I segon, el baròmetre del CEO on 1 de cada 3 votants de Catalunya Sí Que Es Pot es declara independentista. Aquesta divisió interna entre els seus votants en un dels temes centrals de la política catalana dels darrers anys, provoca que els dirigents de les confluències com Xavier Domènech rebutgin l’únic referèndum possible – davant l’eterna i inamovible posició de l’Estat espanyol sobre un referèndum acordat– i apostin, en canvi, per unes eleccions autonòmiques que els retornin el seu enyorat i superat esquema electoral dels anys 80, allà on se senten més còmodes: la dreta nacionalista contra l’esquerra metropolitana. Però a mida que s’apropi la data del referèndum, s’hauran de mullar i hauran de triar entre una monarquia espanyola, amb majoria del PP i amb unes estructures polítiques, econòmiques i judicials hereves del franquisme o una nova República catalana, que pot tenir un marcat accent d’esquerres, si es confirma la relació de forces que apunten totes les enquestes. Ara toca posar-se a treballar de valent per culminar en aquest 2017 el procés d’independència que ha de donar lloc a un nou país més just, més social, més net i més pròsper. Benvinguts al 2017, l’any de la República.