La frustració provocada pels resultats del 26J acaba esclatant

Patxi López no repetirà com a president del Congrés
Patxi López no repetirà com a president del Congrés
La frustració generada en alguns sectors en comprovar com la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol giraven l’esquena al canvi a les eleccions del 26J s’està manifestant de forma especialment virulenta arran de l’elecció de la nova mesa del Congrés espanyol. Després d’anunciar i celebrar de forma anticipada un històric sorpasso al PSOE i una majoria de forces progressistes al Congrés, hem presenciat com En Comú Podem ha anat rebaixant les seves pretensions. Així, han passat de plantejar un meravellós i idíl·lic Ministeri de la Plurinacionalitat, prometre un referèndum acordat aconseguit gràcies la paraula màgica ‘fraternitat’ i presumir de ser el primer grup català al Congrés, a simplement aspirar a una presidència de la cambra baixa espanyola, convertida finalment en motiu de guerra.

Havent llençat a través de les xarxes la campanya #XaviALaMesa –algú hauria d’aprendre que aquesta no és manera seriosa de fer política–, des d’En Comú Podem no s’ha dubtat aquest cop en exigir el vot dels partits independentistes. Queda clar que per obtenir una cadira a Madrid els acords amb la ‘màfia’ burgesa catalana són molt més justificables i necessaris que quan es tracta de construir una nova República des del Parlament de Catalunya. Sense haver arribat a un pacte previ amb el PSOE, les possibilitats que la candidatura de Domènech triomfés eren nul·les. Tot apunta, doncs, que tot consistia en una estratègia de gesticulació, tant de l’estil de la clàssica ICV, amb un doble objectiu: d’una banda, tapar el fracàs electoral de les darreres eleccions –aquella imatge del mapa totalment blau, tret de Catalunya i Euskadi–; de l’altra, traspassar la responsabilitat d’aquest fracàs a les forces independentistes, especialment cap als republicans. Però ERC no ha anat al Congrés a decidir si la cambra l’ha de presidir el PP o el PSOE. Hem anat a Madrid per defensar el mandat democràtic del 27S i el full de ruta traçat pel govern Puigdemont-Junqueras. Així ho farà el primer grup català al Congrés, des del primer dia fins a la declaració de la República catalana. Anàlisi a banda mereix el paper de CDC en aquest procés. Si Francesc Homs ha volgut jugar al joc de les cadires amb PP i C’s per aconseguir un grup propi al Congrés, sobre el qual encara planaven certs dubtes, és un tema que haurà d’aclarir ell mateix. Cadascú que prengui les seves decisions i doni les explicacions oportunes. El cert és que Esquerra Republicana ha optat pel vot en blanc en totes les votacions de forma lliure, conscient i conseqüent.

Aquest episodi ha acabat desembocant en una ràbia extrema sorgida des de l’entorn d’En Comú Podem, qui ha adoptat un to, tant a les xarxes com a les intervencions públiques, a l’alçada del que feia servir l’entorn de CDC ens els moments més àlgids del #pressingCUP. En aquest cas, encara sobta més, ja que aquesta indignació ve provocada per la pèrdua de les engrunes que suposa una possible presidència al Congrés de Patxi López, el lehendakari de la Llei de partits. Sembla com si algú volgués retrocedir 10 anys enrere, quan la majoria de la societat catalana assumia que tots els mals de Catalunya se solucionaven frenant el PP, com si l’Estatut no hagués estat ‘cepillado’, com si no hi hagués hagut la sentència del Tribunal Constitucional, com si 2 milions de persones no s’haguessin manifestat cap 11S a Catalunya o com si no hi hagués una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya per primera vegada en la història. Els mateixos que volen tornar a aquell esquema tan còmode i senzill, que defuig l’embat amb l’Estat, són els mateixos que voten de la mà del PP al Parlament de Catalunya en contra d’uns pressupostos que haurien augmentat la despesa social en 874 milions d’euros, en contra de les conclusions del Procés Constituent, en contra de la declaració de sobirania del 9N o en contra de la Hisenda pròpia.

No, companys i companyes d’En Comú Podem. El canvi no és fer president del Congrés Patxi López, com tampoc ho és retornar al vell esquema PSC-ICV a l’Ajuntament de Barcelona. Si algú ha decidit que el seu principal objectiu és passar a ocupar l’espai que ocupava històricament el PSC-PSOE, passant per davant de qualsevol altra consideració, endavant. Però no espereu que els que estem decidits a dur a terme  un procés constituent cap a una República catalana més justa i pròspera tornem a participar de vells esquemes que no tenen res a veure amb cap mena de regeneració política. No ens barallarem per quatre cadires a la mesa del Congrés espanyol, ni perdrem més el temps en una hipotètica reforma d’un Estat que ara fa un mes va tornar a dir ben alt i clar que no vol ser reformat. Nosaltres volem construir un nou país per a tothom i continuarem treballant per fer-ho possible. Us hi esperem.