La revolució democràtica que més els atemoreix és la independència

El ministre de l'Interior i candidat a les eleccions al Congrés del PP, Jorge Fernández Díaz
El ministre de l'Interior i candidat a les eleccions al Congrés del PP, Jorge Fernández Díaz
La recta final de la campanya s’ha vist sacsejada per l’escàndol destapat pel Diario Público, amb la publicació de les gravacions de les converses entre el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. En aquestes converses, el ministre pressiona per investigar a fons els partits independentistes per trobar desesperadament casos de corrupció. Una guerra bruta, una persecució ideològica més pròpia d’altres temps –que alguns ingenus pensaven que havia quedat enterrada–  destinada a fer descarrilar el procés d’independència. Les gravacions que hem escoltat serveixen, també, per comprovar com el ministre que resa sovint al Valle de los Caídos, que condecora verges i que té un àngel de la guarda anomenat Marcelo que l’ajuda a aparcar, es va posant nerviós a mida que el director de l’OAC el va informant que no troba cap indici que Esquerra Republicana estigui involucrada en cap cas de corrupció. Fernández Díaz insisteix, una vegada i una altra, en continuar investigant a fons fins trobar qualsevol informació que pugui ser filtrada a mitjans de comunicació concrets que farien d’altaveu i ajudarien a criminalitzar un partit que compta amb 85 anys d’història nets de corrupció.

Aquest escàndol, però, no representa només un atac a una ideologia, a uns partits i a unes persones en concret. El fet d’investigar algú només per les seves idees suposa un atac frontal a l’estat de dret i a la dignitat de totes les persones que volen viure en un país amb plenes garanties democràtiques. És molt significatiu que el ministre s’atreveixi a reconèixer que el president espanyol n’estava al corrent i que consideri que aquesta és una pràctica habitual i acceptable. Per acabar de reblar el clau, Fernández Díaz ha posat en marxa una investigació per conèixer l’origen de les gravacions. És a dir, el problema no és que un ministre faci servir les institucions públiques per dur a terme una persecució ideològica. El problema és que algú l’ha gravat, i això és intolerable. ¿Algú s’imagina Nixon obrint una investigació per esclarir qui va destapar l’escàndol del Watergate, en comptes de dimitir? Doncs això és el que està passant a l’Estat espanyol. Tot això, el mateix dia que hem sabut també que la policia elaborava informes per criminalitzar Carme Forcadell i l’ANC.

Menció a banda mereix el paper dels mitjans de comunicació. El dia posterior a la publicació de les converses, cap diari editat a Madrid va recollir la notícia a portada, i alguns diaris barcelonins ho feien amb molta discreció. És preocupant per a la salut democràtica de la nostra societat que un grup mediàtic com Planeta –màxim accionista de mitjans com La Razón, Antena 3 o La Sexta– disposi d’una unitat parapolicial, com es desprèn de les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso. I ho és perquè es demostra que la premsa està únicament al servei dels grans poders fàctics, polítics i econòmics. Mancats de la independència necessària per informar de forma veraç i responsable, aquests mitjans esdevenen una baula més de l’engranatge d’un sistema de control social corrupte que necessita d’una societat acrítica i anestesiada. I vull deixar clar que no és culpa dels grans professionals que exerceixen el periodisme, sinó d’un model empresarial controlat per les grans elits econòmiques.

El #FernándezDíazGate també ha servit per tornar a comprovar que dels grans moviments socials sorgits els últims anys aquell que més por fa a l’Estat espanyol és el que reivindica la construcció de la República catalana. I ho és perquè és l’únic moviment que amenaça de forma real l’estatu quo. Per això es persegueix l’independentisme, des de la vessant mediàtica, la vessant jurídica i des d’ara ja podem confirmar que també hi ha una veritable conspiració policial, encapçalada pel ministre de l’Interior amb el vistiplau del president del govern.  Mentre d’altres aspiren a un simple canvi de govern per posar en marxa una nova sessió de maquillatge que el més lluny que pensa anar és cap a la creació d’un ministeri de la plurinacionalitat, la independència posa en risc els privilegis dels que viuen a l’empara dels grans poders espanyols. Per això aquests prefereixen veure Espanya ‘antes roja que rota’. El veritable canvi és, doncs, el que passa per una República catalana, un nou país d’homes i dones lliures, on el PP serà residual i no podrà tornar a governar. És important que aquest diumenge l’independentisme torni a demostrar un cop més que és un moviment fort, consistent i persistent. No ens podem permetre defallir. Aquest diumenge omplim les urnes de vots a favor de la independència i la justícia social, a favor de l’únic canvi possible.


L’orgull de pertànyer a ERC

I permeteu-me acabar l’article d’avui traient una mica de pit. És molt rellevant que, malgrat els esforços de tot un estat, el funcionament de les seves clavegueres a ple rendiment i tota aquesta conspiració i persecució, no hagin pogut trobar res de res que pugui incriminar Esquerra Republicana. I sabeu per què? Perquè no es pot trobar merda on no n’hi ha. 85 anys d’història immaculada, sense cap cas de corrupció, descansen sobre les nostres espatlles. I hem de dir-ho ben alt i clar, tantes vegades com calgui. Perquè això, que no hauria de ser cap excepció, malauradament no és gens habitual en els temps que corren. La millor garantia que poden tenir les persones a l’hora de fer confiança a un partit és que aquest no estigui tacat de corrupció. I ERC pot dir amb el cap ben alt que portem 85 anys sent la millor garantia. I per molts anys més!