On és el lideratge de l’alcaldessa?

Manifestació a la Vila de Gràcia en defensa del Banc Expropiat
Manifestació a la Vila de Gràcia en defensa del Banc Expropiat
Els veïns i veïnes de la Vila de Gràcia viuen les darreres nits, des del desallotjament el passat dilluns per part dels Mossos d’Esquadra del Banc Expropiat, amb una barreja de sensacions, que van des de la perplexitat davant dels primers aldarulls a l’angoixa pròpia de qui vol posar fi a una situació insostenible. En primer lloc, vull expressar el meu rebuig a qualsevol forma de violència: l’exercida per part d’algunes persones que es trobaven entre els manifestants, i també l’exercida pels Mossos d’Esquadra que van actuar de forma desproporcionada la nit del dia 23 per dissoldre la manifestació pacífica que s’estava produint. Les imatges hi són, la violència exercida per uns i altres ha quedat de manifest i és indefensable. Ni es pot fer una revolució per la via de la violència, ni es pot governar intentant aturar les reivindicacions ciutadanes a través de la repressió.

Dit això, ningú pot obviar que la situació que s’ha produït i que ha acabat desembocant en aquest conflicte és conseqüència directa de la mala gestió que se n’ha fet des dels dos darrers governs municipals de Barcelona. En primer lloc, per part del govern Trias, que no va afrontar el problema amb suficient valentia com per trobar una solució permanent. El pagament del lloguer del Banc Expropiat per part de l’Ajuntament s’ha acabat demostrant com un pedaç, una solució temporal, que, malgrat tot, donava cert temps de marge al govern Colau per tal de trobar el desllorigador definitiu. Però la manca de flexibilitat de l’equip de govern actual per atendre les demandes del col·lectiu desallotjat i la nul·la previsió del que podria acabar passant fa que haguem arribat a aquest punt, al qual no hauríem d’haver arribat mai. Perquè ara que comencem a parlar del Banc Expropiat, i ho fem únicament per parlar de les batalles campals dels últims dies, potser també va sent hora de posar en valor la bona tasca social que s’estava fent des d’aquest centre, demostrant, un cop més, que l’autogestió ciutadana no només és possible, sinó que aporta una sèrie d’intangibles molt important a la nostra societat, com ara les xarxes de suport mutu que ajuden aquelles persones que més ho necessiten.

Però, entenent que les causes de la situació poden ser interpretables, el que no admet discussió és que, per afrontar aquest conflicte, es necessita un lideratge fort i creïble. I no és el que ens estem trobant. De fet, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ens està obsequiant aquests dies amb una sèrie de declaracions que demostren que en aquest cas no ha estat a l'alçada exigible. Quan la ciutadania està patint d'una manera tan directa les conseqüències dels aldarulls és inadmissible que la màxima responsable de la seguretat a la ciutat pretengui rentar-se les mans afirmant que 'es tracta d'un assumpte entre privats'. Com també ho és que, davant de les crítiques per la falta de diàleg amb els desallotjats, la resposta sigui: 'hem enviat un e-mail als okupes, però no hem rebut resposta'. De la màxima autoritat política de la ciutat se n'espera molt més, la veritat.

Malgrat tot, no podem caure en l'error de la crítica fàcil des de l'oposició, fent servir la mateixa tàctica emprada per l'actual equip de govern barceloní per assolir la victòria a les darreres eleccions. Aquestes dies les xarxes van plenes d'antigues piulades i missatges de membres de BeC criticant la inacció de Xavier Trias en el cas de Can Vies. Frivolitzar des de l'oposició és senzill, afrontar el problema quan es té la responsabilitat és el que és complicat. I és el que es demana ara a l'alcaldessa i el seu equip, davant d'una situació complexa i que no té fàcil solució. Colau va ser capaç de liderar un moviment social, fet que, combinat amb el descrèdit de bona part dels partits tradicionals, la va catapultar a l'alcaldia. Ara és el moment de demostrar que també està capacitada per liderar des de l'Ajuntament. Un any després de la seva arribada a l'alcaldia, la imatge de Colau està marcada per la tornada del PSC al govern municipal –fins fa només un any representava la 'màfia' a la qual calia foragitar– i per la manca de lideratge demostrada els últims dies davant del conflicte amb el Banc Expropiat.