L’Estat espanyol, contra els drets socials

Intervenció del diputat Chakir El Homrani al Parlament de Catalunya
Intervenció del diputat Chakir El Homrani al Parlament de Catalunya
Una de les crítiques més recurrents contra l’independentisme és una suposada priorització dels temes identitaris per sobre dels problemes socials. Fins i tot hi ha qui arriba a l’extrem d’acusar els independentistes de voler tapar amb banderes l’imprescindible debat sobre la situació d’emergència social que pateix bona part de la població catalana. Un patiment que es continua veient agreujat per una crisi que sembla no tenir final i que ha comportat la pèrdua d’un gran nombre de drets i que ha deteriorat enormement la qualitat de vida de les famílies de classe treballadora. Però, realment, si els últims anys l’independentisme ha augmentat el seu suport fins arribar a donar lloc a un Parlament amb majoria independentista –en només 5 anys, hem passat de 14 diputats partidaris de la independència a 72– és perquè cada cop més catalans i catalanes entenem que ens cal un Estat per poder millorar la qualitat de vida de les nostres famílies.

Precisament per ajudar els que més pateixen, el Parlament de Catalunya ha aprovat els últims mesos un seguit de lleis destinades a combatre les desigualtats i els problemes socials. En canvi, hem vist com, setmana rere setmana, el govern espanyol presentava recursos i més recursos contra aquestes lleis davant del Tribunal Constitucional, erigit com el braç executor del govern PP a l’hora de retallar drets. Entre les lleis a les quals el PP ha presentat recurs, i han quedat suspeses, trobem: lleis per fer possible la dació de les hipoteques; mesures per combatre la pobresa energètica; impostos sobre els dipòsits bancaris, els pisos buits o sobre les centrals nuclears; la prohibició del fracking; normes per evitar la proliferació de grans centres comercials i per regular els horaris del sector; i aquesta mateixa setmana també s’ha suspès la llei per garantir la igualtat de drets entre homes i dones. Amb aquesta actitud el govern espanyol impedeix que es puguin evitar desnonaments i que moltes famílies es quedin sense serveis bàsics, nega a la Generalitat la possibilitat d’obtenir més recursos, malmet el medi ambient, perjudica el petit comerç i les condicions laborals dels treballadors del sector, i perpetua les desigualtats de gènere.  En definitiva, impedeix, de forma reiterada i escandalosa, que des de Catalunya s’intenti ajudar aquells que més pateixen, atemptant contra drets bàsics i fonamentals.

Amb la convocatòria d’eleccions espanyoles pel proper 26 de juny, no trigarem a veure partits que basaran la seva estratègia electoral en defensar que la gran i definitiva solució per posar fi a aquesta situació passa per fer fora de la Moncloa el PP. I sí, és possible arribar a tenir un govern menys bel·ligerant contra les aspiracions nacionals de Catalunya i amb més sensibilitat social. Però que ningú es deixi enganyar. Perquè per molt que això sigui cert, també ho és que qualsevol reforma constitucional que es plantegi haurà de comptar amb el vist i plau d’un PP al qual totes les enquestes donen com a favorit per tornar a assolir la victòria. Per tant, els problemes de fons que pateix la societat catalana no es resoldran amb un canvi de govern espanyol, per moltes vegades que ho repeteixin els partidaris de terceres vies i federalismes que s’han demostrat impossibles.

L’única solució possible per a Catalunya passa per construir una República catalana al servei dels seus ciutadans, fonamentada en els valors republicans i que garanteixi la justícia social per tal que tothom pugui viure amb dignitat i en llibertat. Que no ens puguin tornar a impedir mai més que ajudem la nostra gent i que vetllem pels més desafavorits. El repte ara és sumar al procés de construcció de la nova República tantes sensibilitats democràtiques com sigui possible, perquè el nou país l’hem de construir entre totes i tots.