Barcelona: Canvi real o tornar al passat

Ben aviat farà un any d’unes eleccions municipals que semblaven anunciar clarament un canvi d’etapa. Mentre els partits tradicionalment majoritaris i conservadors perdien suports —a excepció de C’s—, les forces del canvi ressorgien amb força. La CUP entrava a l’Ajuntament per primera vegada amb 3 regidors, ERC també n’augmentava 3 (passant de 2 a 5), i al capdavant de tot, Barcelona en Comú es feia amb la victòria, aconseguint 11 regidors. Aquesta nova plataforma va aprofitar la força d’una figura com la d'Ada Colau i va aconseguir ser percebuda per la ciutadania com la gran alternativa al model de Xavier Trias.

Un any després, la manca de capacitat de generar consensos i d’afavorir el diàleg, davant d’una situació que ho requeria (BeC té 11 regidors, lluny dels 21 que marquen la majoria absoluta), per part de l’equip de govern ha provocat que el canvi esperat encara no hagi arrencat de debò. Durant aquest temps Esquerra Republicana ha mostrat sempre la seva disposició a col·laborar per no aturar la ciutat i per ajudar els barcelonins i barcelonines. Vam facilitar la investidura de Colau, també vam acordar les ordenances fiscals i finalment hem introduït diverses mesures als pressupostos, com ara portar el metro a la Zona Franca i transformar les presons de la Model i Trinitat Vella en equipaments per als seus respectius barris.

Però malgrat tot, això no és suficient, com s’ha demostrat precisament en el darrer episodi de la negociació dels pressupostos, amb la negativa inicial de la CUP, amb qui es continua negociant. Cal donar un pas més. I per aquest motiu, i davant l’ombra cada cop més gran d’un acord entre el govern de Colau i el PSC —probablement el màxim representant de l'establishment barceloní—, aquesta mateixa setmana ERC-BCN ha presentat una proposta de govern que pugui fer possible el canvi que van reclamar a les urnes els ciutadans ara fa un any. Aquesta proposta passaria per conformar un govern amb totes les forces que encarnen la lluita per a la transformació social i la nova política (BeC, ERC i CUP), amb tres objectius: garantir el canvi real a Barcelona, fer d’aquesta ciutat una capital de referència, i donar lloc a un govern que treballi amb eficiència. Governs de canvi, com els de Sabadell o Badalona, on aquestes tres forces treballen conjuntament des de l’esquerra i donen suport al procés constituent de la República catalana.

Finalment, ha arribat l’hora de la veritat. És cert que la CUP, en primera instància, ha rebutjat la proposta —tot i que potser ja va sent hora que decideixin si volen continuar darrera de la pancarta o volen assumir responsabilitats reals per fer possibles les polítiques revolucionàries que defensen—, però qui realment ha de fer un pas endavant és l’alcaldessa. És Ada Colau qui ha de dir si està d’acord o no amb la proposta i ser capaç d’asseure la CUP a la taula de negociació fins arribar a un acord. És ara quan cal demostrar la capacitat de lideratge. És això o escollir tornar al passat de la mà d’un PSC que representa actualment  —i malauradament, per a aquells que ens hi hem sentit a prop tradicionalment— els valors d’allò que Ada Colau pregonava voler combatre. Ningú va dir que el canvi fos senzill, però no hi podem renunciar de cap manera. Ningú pot trair el somni. Fem possible el canvi real a Barcelona.

* Dóna suport al canvi real a: http://alfredbosch.cat/